Aprofitant l'estació i els canvis que comporta férem una ruta coneguda com la dels ametllers en flor, en la que evidendentment el protagonista fou la flor de l'ametller, perquè com el refrany “a pesar del febrer, floreix l'ametller”.Ruta que començarem a Alcalalí, amb alguna xicoteta dificultat per a trobar l'inici, però solventada ràpidament per Ferran Sospedra, guia de la ruta.
D'aquest mode i una vegada trobarem l'inici del recorregut deixarem enrere Alcalalí travessant el riu Xaló, i caminant entre els múltiples bancals d'ametllers, i al mateix temps de tarongers.
Tram en que ja ràpidament poguérem observar la floració de l'ametller, tant a les variants flors roses i blanques.
Al poc de 3 quilòmetres enllaçarem amb el SL-CV 119 i iniciarem una senda amb una pendent de 2 quilòmetres, salvant un desnivell positiu de 286 metres, que ens va dur fins el Coll de Rates (539 metres d'altura), des d'on hi havien unes vistes completes de la Vall de Pop.
Hi hagué qui no desaprofità l'ocasió i vullgue endurse un record, per allò que diuen dona sort una branca d'ametller en flor.
Bonic recorregut de 12 quilòmetres, que férem en poc mes de 4 hores i de baixa dificultat, pel que apte per a persones de qualsevol nivell físic. La pujada fins al Coll de Rates pot ser te alguna pendent de consideració, però en cap cas excessivament llarga, pel que cadascú al seu ritme ho pot pujar sense problemes.
Des d'alli començàvem la senda de baixada per un zigzaguejat camí de ferradura, on aprofitarem per a fer un nou descans i principalment recuperar forces amb l'esmorzar.
De nou i una vegada abandonarem el SL-CV 119 entrarem al bancals de Parcent, on poguérem observar una gran quantitat de plantacions d'ametllers, i esta vegada combinant tant el de flor blanca amb el de flor rosa.
Hi hagué qui no desaprofità l'ocasió i vullgue endurse un record, per allò que diuen dona sort una branca d'ametller en flor.
Bonic recorregut de 12 quilòmetres, que férem en poc mes de 4 hores i de baixa dificultat, pel que apte per a persones de qualsevol nivell físic. La pujada fins al Coll de Rates pot ser te alguna pendent de consideració, però en cap cas excessivament llarga, pel que cadascú al seu ritme ho pot pujar sense problemes.
Participants: Sandra, Anaisa, Manu Català, Elena, Ferran, Javi, Hugo, Merche, Manu, Raul. Bona participació, de moment la mes nombrosa del 2011, i la primera en que participen també xiques, a vore si a les pròximes s'anima encara més gent.
Distància recorreguda: 11,32 quilòmetres
Altitud mín: 203 metres, màx: 588 metres
Desnivell acum. pujant: 389 metres, baixant: 405 metres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada