VIII VOLTA A PEU A NATZARET

Bon temps de Pau Aragó en la seua participació a la VIII Volta a peu a Natzaret, fent uns temps total total de 31 minuts i 53 segons, sobre una distancia de 6.100 metres, a una mitja de 05:14 el quilòmetre, i quedant classificat al lloc 2.467 de 4.806 corredors que acabaren la volta.

Si el busqueu a la foto, Pau és el número 37.

  

Els ametllers en flor a la Vall de Pop

Aprofitant l'estació i els canvis que comporta férem una ruta coneguda com la dels ametllers en flor, en la que evidendentment el protagonista fou la flor de l'ametller, perquè com el refrany “a pesar del febrer, floreix l'ametller”.

Ruta que començarem a Alcalalí, amb alguna xicoteta dificultat per a trobar l'inici, però solventada ràpidament per Ferran Sospedra, guia de la ruta.

D'aquest mode i una vegada trobarem l'inici del recorregut deixarem enrere Alcalalí travessant el riu Xaló, i caminant entre els múltiples bancals d'ametllers, i al mateix temps de tarongers.

Tram en que ja ràpidament poguérem observar la floració de l'ametller, tant a les variants flors roses i blanques.

Al poc de 3 quilòmetres enllaçarem amb el SL-CV 119 i iniciarem una senda amb una pendent de 2 quilòmetres, salvant un desnivell positiu de 286 metres, que ens va dur fins el Coll de Rates (539 metres d'altura), des d'on hi havien unes vistes completes de la Vall de Pop.

Des d'alli començàvem la senda de baixada per un zigzaguejat camí de ferradura, on aprofitarem per a fer un nou descans i principalment recuperar forces amb l'esmorzar.

De nou i una vegada abandonarem el SL-CV 119 entrarem al bancals de Parcent, on poguérem observar una gran quantitat de plantacions d'ametllers, i esta vegada combinant tant el de flor blanca amb el de flor rosa.

Hi hagué qui no desaprofità l'ocasió i vullgue endurse un record, per allò que diuen dona sort una branca d'ametller en flor.

Bonic recorregut de 12 quilòmetres, que férem en poc mes de 4 hores i de baixa dificultat, pel que apte per a persones de qualsevol nivell físic. La pujada fins al Coll de Rates pot ser te alguna pendent de consideració, però en cap cas excessivament llarga, pel que cadascú al seu ritme ho pot pujar sense problemes.

Participants: Sandra, Anaisa, Manu Català, Elena, Ferran, Javi, Hugo, Merche, Manu, Raul. Bona participació, de moment la mes nombrosa del 2011, i la primera en que participen també xiques, a vore si a les pròximes s'anima encara més gent.

Distància recorreguda: 11,32 quilòmetres 

Altitud mín: 203 metres, màx: 588 metres

Desnivell acum. pujant: 389 metres, baixant: 405 metres

Activitats de neu a Javalambre

No està sent un any de neu a la província de Teruel, però el passat cap de setmana, 12 i 13 de febrer, ens desplaçarem fins a la Puebla de Valverde, per a passar el cap de setmana a les pistes d'esquí de Javalambre, grup Aramon.

Així dedicarem, el dissabte a esquiar i el diumenge per a efectuar una excursió amb raquetes.

Sector Sabina

El dissabte, cadascú depenent de la tècnica i nivell personal practica l'esqui per les pistes de Javalambre, al sector Sabina, be a excepció de Manu qui continua encabotat en aprendre l'snowboard de mode autodidàctic, tot i que ja du alguns bons bacs per diverses estaciones d'equí, i a Javalambre no va ser menys, encara que pareix ser que poc a poc va agafant un cert nivell.

No obstant, ens ha convençut de que l'snowboard te el seu atractiu i a la pròxima eixida de neu tractarem de fer un curs d'iniciació.

Sandra i Anaisa a les pistes

L'hora de dinar

Com s'aprecia a les fotografies la neu no era ni de llarg abundant, però les pistes s'esqui estaven totes obertes i amb el 90% dels seus quilòmetres perfectament practicables, a mes la neu no estava excessivament dura i permetia fàcilment la practica d'aquest esport, el que acompanyat d'unes condicions meteorològiques immillorables, ens permeteren aprofitar tot el dia les pistes i així, immediatament després de dinar ja estàvem de nou a la feina.

A l'endemà i després d'haver fet turisme per Teruel i vistar a "los amantes" (cal recordar que estàvem a uns dies de Sant Valentí), acudirem de nou a l'estació de Javalambre, aquesta vegada al sector Lapiaz, però per a fer una excursió amb raquetes de neu. Excursió que efectuarem amb la companyia del guia de muntanya Javi Pérez, qui ens explicà les nocions bàsiques per a poder fer un us adequat de les raquetes. 

Classes de teoria 

Així i després de la teoria passarem a la pràctica, fent un recorregut de quatre hores al voltant de les pistes d'esquí, i endinsar-nos un poc al bosc de pins que envolta la serralada de Javalambre.

L'us de les raquetes facilita notablement el desplaçar se per la neu, i no es gens difícil, almenys per la zona en que trasncorregué la ruta. Be algunes pujades i baixades hi hagueren, i haguérem de fer alguns xicotets descansos per a anar tots en grup i al mateix ritme, però res que no ens permetera fins als mes cansats del grup fer un xicotet esforç i completar l'excursió de raquetes amb un curt recorregut a peu fins al cim Javalambre de 2.020 metres d'altura. 

Al cim del Javalambre

Evidentment, arribarem al cim sense raquetes donat que a la part mes alta del Javalambre la neu era pràcticament inexistent, no en canvi el vent, que era prou intens, i amb la suficient força com per a que anàrem buscat l'arredos, i això sense comptar amb la sensació tèrmica de fred que provocava el fort vent.

Per a acabar el recorregut circular per les pistes d'esquí, en dirigirem cap al sector Sabina, on haguérem de posar-nos de nou les raquetes i on l'espessor de la neu era major, circumstància esta que evidentment s'agraïa.

Però no anava a ser tot esport, i tant dissabte com diumenge compensarem l'esforç físic amb gastronomia de la província.

Dinar a Camarena de la Sierra

Travessia per la Serra de Corbera



Tal i com ens suposavem, recorrer la lloma de la Serra de Corbera d'una tirada es dur. Nosaltres varem començar a Tavernes de la Valldigna i acabarem a Corbera, despres de cuasi 10 hores, incloguent descansos i parades per a menjar, recorregueren la ruta prevista, d'uns 18 km.

Els participants foren Ferran, Manu, Hugo i Salva Torregrossa, de qui s'ha de destacar la presència, ja que venia d'es d'Ontinyent sense companyia i nomes per a fer la ruta, per a que no es diga.

Contemplant les vistes des de l'Alt de les Creus



Des del principi no hi hague descans, perquè en els tres quilòmetres inicials haguerem de salvar un desnivell positiu de 500 metres, així que en arribar a les Creus tot i que no feia precisament calor, ja començarem a llevar-nos la manega llarga.

Atenent a les explicacions de Ferran

Des de l'alt de les Creus (538m), la ruta transcorre per una senda ben delimitada i senyalitzada, encara que amb molt de matoll i unes constants pujades i baixades que feien que le sender no fora precisament un passeig, però les vistes que es veuen des de la lloma de la Serra compensen en bona mesura, gracies a que es divisa la mar, el pla d'inundació del Xuquer, la Serra de les Agulles, La Casella, la Safor, les dos Riberes, el Monduver, ... es pot dir que hi ha una alta qualitat paissagistica.



Cullera des de les Creus



Així, recorreguerem sense problemes la els primers quiloòmetres de la Serra passant pel Puntal del Massalari (602m), el Puntal dels Germanells (589m), la Ratlla que amb els seus 625 metres es el punt més àlt de la Ribera i punt de confluencia de comarques, i arribant a l'Ouet (525m), últim "cim" assequible.

Recorregut des de l'Ouet cap a Corbera

Però des de l'Ouet direcció a Corbera ja es altra cosa i que de poc mes no contem, i això que que la gent que hi havia a l'Ouet ja ens ho advertia... "però si per ahi no hi ha cami!!..., a les noticies apareixereu...".

Manu, que no està descansant, sino que no ho veu clar

No obstant, nosaltres, a la nostra, que de fet a això anàvem, a vore com era la part de la lloma de la Serra de Corbera coneguda com la Cresta de l'Indi.

I no ens va decebre, com deia algu, amb dos paraules es podria definir: "IM  PRESSIONANT".

Manu descendint per una paret

La Cresta ens va fer perdre molt, perquè avançarem molt poc a poc, degut a que s'havia de fer us a més dels peus, de les mans, del cul, i de totes les parts del cos que ens serviren per a avançar amb seguretat.

S'ha de dir que si haguerem dut cordes haguerem fet us d'elles. Mirant les fotos sobren les explicacions.

Salva amb dificultats





Però a la fi i després de passar pel LLom del Matxo Flac (580m) i les dos Orelles d'Ase (580 i 582 m respectivament), arribarem a la a la bustia que es troba a la segona Orella, des d'on el cami ja es apte per als que pateixen de vertigen,

i on varem aprofitar per a deixar constancia del nostre pas.

A continuació i després d'haver recuperat un poc de forçes amb el dinar, arribarem a la Creu del Cardenal (540m), on ja tornavem a vore grups de gent i des d'on es divisa a la perfecció el Cavall Bernat.

El Grup des de la Creu del Cardenal

El Cavall Bernat des de la Creu del Cardenal

I des d’ahi ens mentalitzàrem per a arribar a l’últim cim del dia, el Cavall Bernat (579 m), no perquè hi haguera molt de desnivell, sino perquè encara ens esperava l’ascensió al cim per la torrentera i les cames i el cap ja ens demanven acabar la travessia.

Manu mirant el que encara queda de torrentera





Ara si, una vegada que arribarem al més alt del Cavall Bernat ja no quedaven més cims que ascendir, a no ser que es vullga anar fins al Xabegó i acabar a Alzira, però ja era massa per a un sol dia i nomes desitjàvem arribar prompte als cotxes i veure unes cerveses ben fresques a Corbera. Menys mal que ja la senda que quedava era tota de baixada.

El grup, al Cim del Cavall Bernat

Mirada enrere des del Cavall per a vore el que haviem recorregut

Per a acabar ens quedava creuar el Pla de les Fontanelles, un paratge humit de Corbera en el que la vegetació es abundant i diversa.

Paratge Natural "Les Fontanelles"

Desprès de tot el recorregut i ja fets pols i quan ja començava a amagarse el sol, arribarem sense majors complicacions a Corbera, on ens havia d’arreplegar Anna per als trasllats amb cotxe. Així mentres esperàvem a que vinguera, no desaprofitarem el temps i ens varem fer eixa ben merescuda cervesa.

Be, Manu si que acabà amb alguns problemes amb la roba, i això que no es veu la part de darrere del pantalo, però la seua cara de satisfacció ens demostra que la ruta es de 10 i que s'haurà de repetir.

Dades de la ruta:

Distància recorreguda: 17,94 quilòmetres apx.
Altitud mín: 15 metres, màx: 621 metres
Desnivell acum. pujant: 1.234 metres, baixant: 1.285 metres
Grau de dificultat:  Molt difícil
Temps:   9 hores 44 minuts (incloguent parades per a descansar i menjar)
Data:  febrer 07, 2011

Perfil de la ruta