VI TREKKING INTERNACIONAL CIUTAT D'ALCOI

No anarem molt convencuts de que es celebrara la cursa, però era evident que a una cursa de muntanya no siguent les condicions meteorològiques totalment adverses per a la practica de la  mateixa, no hi ha excusa que valga, i a aquest cas es tractava de pluja continua però en cap moment torrencial, i tenint en compte que la previsió era que a partir de les 12 començaria a escampar... així que una vegada reunits allí que anàvem a fer...realitzar la cursa!!!

Tots al inici

Era evident, que els que estavem alli o ens donava igual els quilometres i la pluja, o no haviem messurat be alguna de les dos coses, no obstant siguerem uns quants valents, tot s'ha de dir, els que ens reunirem a l'eixida per a participar a la 6a edició de la Trekking Internacional Ciutat d'Alcoi.

Una vegada retirat el dorsal i arreplegat el mapa (que no varem utilitzar, i tampoc ens haguera servit de molt), ens plantejarem quina roba posar-nos. Hi hague de tot, des de nomes unes malles curtes i calces, fins a botes de muntanya i pantalons llargs.

Així i amb uns minuts de retard, començà la cursa, fent uns primers metres tots en conjunt pels carres d'Alcoi fins a arribar al riu, on com s'havia dit per megafonia: que cadascú correga al seu ritme.

Ferran i Salva

imatge de atotrapo.com

Decidim des del primer moment agafar-ho entranquilitat, donat que ningu de nosaltres havia participat a una cursa de muntanya de'aproximadament 80 quilometres, i així anem rodant fins al primer avituallament.

(imatge de atotrapo.com)

No obstant, un poc despres dels 10 primers quilometres, el grup es va separar en dos, Hugo va anar pel seu compte, i la resta continuaren junts.

Els Victor, Salva i Ferran

El problema fou que a partir d'ahi començà a ferse evidents la mala senyalització del trekking, be siga per la pluja, be per la ubicació dels senyals, be per la carència d'aeusstes, afegit a que hi hagueren modificacions s'ultima hora al recorregut, feren que practicament tots els participants acabaren confonent-se en algun tram, o anar sempre amb el dubte de si s'hauria agafat el cami establert.

Tot això va fer que ni tan sols els qui portaven gps tingueren clar per on transcorria la cursa

A això se li hagué de sumar que els avituallaments poca força podies recuperar, nomes beure aigua i menjar alguna peça de fruita, principalment pomes.

3r avituallament (imatge de trepariskos)

A poc a poc es van fent quilometres i el cansament de les cames anaven en augment, al menys i despres de 4 hores el temps millora, i tot i que aparegué una densa boira, deixa de ploure.

Amb tot, siguent les 14:25h Hugo arriba al punt d'eixida i final del primer bucle, i decideix finalitzar ahi el recorregut, la recaiguda de la seua lesió ja es preveia.

Un poc mes tard, cap a les 16h va arribar la resta, Ferran, Salva, Victor Torregorsa i Victor Pastore, decidint així mateix i degut a inoportunes bombolles, diverses molèsties físiques i al cansament generalitzat, que també havient fet prou i que ahi finalitzaven el trekking. 

En general, s'ha de destacar el recorregut pel magnífic paratge de la Serra de Mariola, així com el bon ambient que hi hagué entre els corredors.


El punt negatiu ha sigut la senyalització i els avituallaments que tot i que hi havien prou, aquests disposaven més be, de poca varietat: aigua acompanyada d'un 80% de pomes, 15% de taronges, 5% de plàtans (només hi havien al 1r avituallament), i uns huesitos (només al 2n avituallament), XD.

2n avituallament (imatge de atotrapo.com)

Però be, segur que organitzar a una cursa d'aproximadament 80 km, no deu ser una feina gens fàcil, així que enhorabona a tots els que han col·laborat a l'organització.

Participants: Hugo Font, Ferran Sospedra, Salva Torregrosa, Victor Torregrosa, Victor Pastore


Distància recorreguda: 36,64 quilòmetres apx.
Altitud mín: 523 metres, màx: 1.138 metres
Desnivell acum. pujant: 977 metres, baixant: 1.047 metres
Grau de dificultat: Moderat